El passat 3 de novembre va tenir lloc a l’Espai Societat Oberta la conferencia Videojocs i decisions ciutadanes: governança lúdica que va ser la primera conferència del cicle ‘Videojocs, governança i ciutadania’ que també va comptar amb l’exposició ‘La ciutat en joc’. Tant l’exposició com la conferència, organtizades per ArsGames, tenien la intenció de mostrar el potencial del videojoc per a la presa de decisions col·lectives i el disseny col·laboratiu de la ciutat.
Problemàtiques a les quals ens enfrontem
Quan parlem de videojoc, tot i voler situar-lo en un context social i de col·lectivitat, no podem oblidar que el format en el qual està plantejat actualment per les grans corporacions comporta riscos i problemàtiques.
- Extractivisme de dades: cada vegada més, a través dels nostres dispositius així com diferents sensors i càmeres situats en l’espai públic, s’està recopilant informació de la ciutadania que determina les seves possibilitats de participació en l’espai. Des de com transitem la ciutat [0], amb qui relacionar-nos[1] o lligar [2], on i què comprar[3], en què treballar[4], quina pel·lícula veure o si estar o no a la presó[5].
- Obsolescència humana: Les grans quantitats de dades que generem i s’emmagatzemen conformen el big data, que per definició són quantitats de dades tan grans que ningú seria capaç de comprendre. En equiparar el coneixement al big data hem quedat fora de qualsevol possibilitat de tenir coneixement o de prendre decisions respecte al coneixement adquirit.
- Governança algorítmica: En el nostre lloc, ara són els algoritmes els únics capaços d’interpretar i analitzar totes aquestes enormes quantitats de dades i són els que prenen les decisions.
- La mort de l’espai públic: La governança algorítmica elimina la gestió pública i democràtica de les ciutats, en tant que, com que no existeix infraestructura pública digital, les dades i els algoritmes són de grans empreses privades transnacionals.
- Biaixos i decisions ciutadanes condicionades per l’interès comercial: Protegits sota lleis de propietat intel·lectual, aquests algoritmes impedeixen veure perquè s’estan prenent unes decisions i no unes altres, ens deixen cegues davant dels biaixos masclistes, racistes, classistes… Els propis governs que fan servir els algoritmes no saben com funcionen, i han cedit la presa de decisions a una caixa negra.
- Patrons foscos en el disseny de la ciutat: Els patrons de disseny fosc són formes de disseny de dispositius, espais, mecàniques i dinàmiques per a condicionar la nostra interacció manipulant-los subtilment sense que en siguem conscients. Tan opacs com els algoritmes que ens governen, juguen amb la ment, decideixen sobre el nostre temps i la nostra manera d’habitar la ciutat, conformant una ciutadania disposada a gairebé qualsevol cosa a canvi de punts, pujar en rànquings o obtenir premis i descomptes.
Alternatives
Què podem fer i quines alternatives existeixen davant d’aquest escenari?
- Computació humana. Alguns exemples són els videojocs Eterna o Foldit, generats per universitats, i que ensenyen de manera senzilla a plegar proteïnes per a generar ARN sintètic, plantegen reptes i la comunitat de jugadores els resol. Les millors solucions són posades a prova per equips de científics que les recreen en laboratori, servint per a avançar en la cura de diverses malalties. La comunitat de Foldit va ser seleccionada per la revista Nature com la comunitat científica més gran, promovent la ciència ciutadana. En aquests i molts altres casos de computació humana podem veure com no sols el videojoc ens permet comprendre el funcionament de sistemes complexos i generar o interactuar amb grans quantitats de dades, sinó també contribuir a generar coneixement col·lectiu.
- Explicacions explorables, de les quals podem trobar una nombrosa col·lecció a la pàgina web explorable explanations iniciada per Nicky Case a la qual s’han sumat molts projectes de persones molt diverses de tot el món, que mostren una manera en què el videojoc pot ser molt útil a l’hora de relacionar-nos amb dades i sistemes complexos.
- Jocs del Comú: a través del desenvolupament de videojocs en laboratoris ciutadans, es generen diversos prototips que permeten interactuar amb els datasets de l’Ajuntament de Barcelona relacionats amb el preu de l’habitatge i el turisme, de manera les dades passen a ser incomprensibles i interminables taules de excel, a ser experiències jugables, interactives des de les quals es pot comprendre molt millor aquesta informació.
- Games for cities, recopila diferents propostes de disseny de jocs (tant analògics com digitals, o híbrids) per a presa de decisions ciutadanes en diversos temes com la lluita contra el canvi climàtic, qüestions de mobilidad, economia circular, etc. que s’han posat a prova en diferents ciutats.
- Els projectes Craftea o Block by Block, proposen emprar el videojoc Minecraft per a poder dissenyar propostes d’intervenció sobre l’espai públic consensuades i dissenyades dins del propi joc, que després prenen el seu lloc en l’espai real, a través de la superposició d’imatges, o amb la construcció efectiva de les mateixes sobre l’espai.
Contraposem la idea de governança lúdica a la idea de governança algorítmica de manera que les decisions tornen a les mans de la ciutadania, emprant el videojoc per a interactuar amb grans quantitats de dades i sistemes complexos, formar-nos per prendre decisions informades i establir pràctiques de consens, podent posar a prova les decisions ciutadanes en l’espai digital abans de dur-les a terme en l’espai real.
Per a que tot això sigui possible, necessitem que es compleixin uns certs prerequisits:
- Infraestructura pública digital que permeti comptar amb espais públics no sols en l’espai físic, sinó també en el digital.
- Algoritmes auditables, per a poder revisar-los constantment a la recerca de biaixos.
- Que les dades siguin per a qui les generen, que tinguin el control sobre el que succeeix amb aquestes i que siguin sempre obertes i anonimitzades.
- Codisseny dels jocs per a la presa de decisions sobre les nostres ciutats.
- Començar a dissenyar el futur de les nostres ciutats, reivindicant el dret a la ciutat, ja sigui aquesta física, digital, híbrida o mutant, perquè els espais que habitem passin de regir-se per interessos comercials a regir-se per l’interès comú.
- [0] Google maps, waze, etc.
- [1] En els algoritmes de les xarxes socials.
- [2] Apps de lligar com Okcupid, Tinder, Grinder, etc
- [3] Anuncis segmentats, publicitat dirigida…
- [4] El Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE) està aplicant un algoritmes anomenat Send@ amb el qual millorar la cerca d’ús dels demandants.
- [5] Com l’algoritmes RisCanvi que s’usa a Catalunya per a anàlisi predictiva que calcula el risc de reincidència dels presos determinant si obté o no la llibertat condicional.
