Imatge © Francesco Ungaro (Pexels)
Fa temps que les notícies parlen “d’immigració il·legal” i aquesta, malgrat la pandèmia, continua sent un dels temes candents i que ocupen portades i telenotícies diàriament. La societat, sovint, oblida que les persones que migren en realitat fugen de desigualtats econòmiques, de violència, de crisi climàtica i de repressions polítiques als seus països d’origen, per nomenar només alguns motius. En resposta a aquesta situació, els governs de tot el món en aliança amb el sector privat han decidit protegir-se del que consideren una amenaça. I ho fan des de fa anys a través de diferents eines per a vigilar les seves fronteres. El que avui anomenem smart borders o fronteres intel·ligents és un pas més en el control de les persones que migren per part dels governs i l’administració. Ara també amb l’ús de la tecnologia com a instrument principal al servei dels cossos policials.
Des del Immigrant Defense Project’s Surveillance, juntament amb la col·laboració d’entitats com la Tech & Immigration Policing Project i el Transnational Institute, han publicat Smart Borders or a Humane World, un extens informe en el context de la frontera sud dels Estats Units. El document recull detalladament el funcionament de les fronteres digitals, exemples de la seva aplicació en els estats d’Arizona i Mississipí, i el testimoniatge de persones afectades. A continuació resumim alguns punts destacats de l’informe.
Fronteres intel·ligents, com s’ha arribat a aquesta situació?
Després del 11-S i amb la por a un nou atac similar, el govern dels Estats Units va començar a dissenyar una sèrie de tecnologies relacionades amb la vigilància ciutadana que s’estén fins a l’actualitat. Es tracta d’una pràctica en plena expansió allí, però també en llocs com la Unió Europea, Turquia i Israel. Es diuen fronteres intel·ligents a aquelles que vigilen i monitoren tecnològicament a les persones indocumentades amb l’ús de càmeres, drons, dades biomètriques i sensors de moviment. La raó de la seva securització és, suposadament, fer més “efectives” les fronteres, dissuadir la immigració irregular i monitorar a persones migrants. Altres eines que s’han afegit són, per exemple, els monitors electrònics de turmell que se’ls posa a les persones sol·licitants d’asil i a les quals estan sota una estricta vigilància.
Amb l’arribada l’any 2021 de Joe Biden a la presidència dels Estats Units, es va signar la prohibició de continuar amb la construcció del mur que separa el país de Mèxic, esperant que l’alternativa a Trump irrompés amb polítiques “més humanes” en matèria de política migratòria. No obstant això, com apunta l’informe, el resultat ha estat més aviat al contrari, ja que amb Biden s’han intensificat els controls de les seves fronteres amb l’ús de tecnologia. Avui dia sembla que les fronteres físiques han deixat pas a les digitals.
Conseqüències de la digitalització de les fronteres i reivindicacions de les organitzacions de DDHH
L’objectiu de qualsevol política de frontera és controlar les persones que intenten travessar-la i negar-los l’entrada al territori. En el cas estatunidenc, s’ha vist a més que està en auge la indústria relacionada amb el monitoratge i una creixent persecució a les persones migrants. D’altra banda, l’informe Smart Borders or a Humane World apunta que a través dels mitjans de comunicació la societat està sent testimoni de com s’han separat famílies i comunitats creant estrès posttraumàtic en les persones que ho han patit. Aquest trastorn afecta tant a persones que han estat retornades al seu país d’origen com a aquelles que han aconseguit viure en sòl estatunidenc.
En els últims anys, s’ha detectat un major nombre de morts a la frontera amb Mèxic ja que moltes persones trien anar per rutes més perilloses per a superar la vigilància exhaustiva. S’ha observat també que, durant la pandèmia de la COVID, part dels treballadors essencials per a l’economia nacional estatunidenca eren persones migrants en situació irregular. Just en aquest moment, se les va criminalitzar encara més i les desigualtats econòmiques es van accentuar.
L’informe subratlla finalment les demandes de grups en defensa dels drets d’aquestes persones, com poden ser els col·lectius de Mijente i Just Future Laws. El seu objectiu és desmantellar els sistemes de vigilància actuals i el control a la immigració. Entenen que és important reimaginar el sistema completament, crear noves condicions que permetin les persones viure en la seva terra i assegurar la llibertat de moviment. En conclusió, el que demanen aquestes organitzacions és que les persones puguin tenir una vida normal i segura.
