Imatge © Mikhail Nilov (Pexels)
L’última xerrada organitzada per la Digital Freedom Fund dins del cicle Taking Digital Welfare Systems to Court es va centrar en la implantació del crèdit universal al Regne Unit. Es tracta d’un sistema de pagament mensual (bimensual a Escòcia) d’ajudes socials actiu des del 2010 i que pretén simplificar l’accés a les ajudes socials. En aquesta trobada van intervenir Carla Clarke com a cap de litigació estratègica del Child Poverty Action Group i Amos Toh, investigador sènior a Human Rights Watch, com a moderador.
El crèdit universal en el punt de mira
El crèdit universal és un sistema d’ajudes que únicament pot sol·licitar-se en línia. Aquest fet ha dificultat l’accés a algunes persones, sobretot a aquelles que no fan un ús regular dels ordinadors o d’internet. Un dels inputs que es tenen en compte per al càlcul de les ajudes és la quantitat de diners que cobren les persones. Una xifra que a vegades es calcula de manera errònia causant que l’algorisme realitzi fluctuacions extremes en els beneficis rebuts pels perceptors.
El Departament de Treball i Pensions utilitza la informació proporcionada pels ocupadors sobre els salaris que cobren els beneficiaris, que és pujada en temps real, de manera que el sistema de gestió tributari calcula quant guanya una persona cada mes. No obstant això, el programa falla pel que fa a la freqüència amb què aquestes persones són pagades, fent que se sobreestimin els seus ingressos uns mesos i se subestimin en uns altres.
Problemes que van més enllà
Clarke va comentar durant la seva intervenció que no s’estaven fent front als problemes que tenien les persones sol·licitants. Des del seu punt de vista, les persones afectades per l’impacte d’aquest algorisme no s’asseien a parlar amb els qui gestionaven el sistema i, per tant, el sistema continua avui dia “fent de les seves”. El que demanen les organitzacions socials és que es revisi l’impacte d’aquest sistema mensualment per a evitar situacions de pobresa amb una millor gestió.
Per exemple, en 2017 van rebre la denúncia d’una beneficiària que els va notificar una reducció considerable de les ajudes que rebia ja que el sistema considerava que estava rebent dos salaris. Això es devia al fet que estava rebent el seu sou abans de l’habitual. Clarke va comentar que aquest tipus de problemes eren habituals, provocant angoixa i trastorns de la salut mental a algunes persones que veien difícil fer front als seus pagaments.
Clarke va relatar la vivència d’una usuària que va intentar suicidar-se dues vegades a causa de la impotència de no poder pagar els deutes que tenia. Va explicar també que hi havia pares que havien de decidir si treballar o ingressar el crèdit universal amb la condició de rebre un ingrés estable. Com va comentar ella, “es tracta de persones reals patint, no d’un algorisme”.
Un problema encara en vies de solucionar-se
La impossibilitat d’accedir a la informació genera un problema afegit posant de manifest la complexitat del sistema, la qual cosa fa difícil aconseguir una solució que beneficiï el major nombre de persones possible. Per a resoldre els greus problemes generats en l’assignació d’ajudes, molts perceptors el que han fet és sol·licitar als treballadors encarregats en la gestió del crèdit universal que modifiquin manualment les dades, per a així aconseguir l’ajuda que realment els toca rebre.
Clarke va afegir que s’havia observat falta de conscienciació en el que s’estava fent i d’apreciació pel procés en si. Des de l’experiència, va explicar que les lleis tenen unes certes limitacions pel que sempre és millor dialogar amb l’administració que portar aquest tipus de casos a judici.
Aquí podeu veure l’última de les xerrades corresponent al Taking Digital Welfare Systems to Court.
