Com expliquem en els articles Anteriors, a finals de maig vam co-organtizar les JornadasDAR Democràcia, Algorismes i Resistències amb Algorace, Algorights i Lafede.cat. Al llarg de tres dies vam poder gaudir i aprendre en ponències i xerrades al voltant d’una intel·ligència artificial més democràtica, decolonial i respectuosa amb els drets humans. Aquí trobaràs els resums de les converses que van tenir lloc en l’espai Consciència Afro de Madrid i recorda que aquí pots recuperar els vídeos al complet.
Com (des)racialitzar la intel·ligència artificial?
Ana Valdivia, Youssef M.Ouled, Javier Sánchez i Paula Guerra Cáceres, membres del col·lectiu Algorace, van obrir la sessió de ponències a Madrid amb aquesta taula. Durant la seva intervenció, Paula Guerra Cáceres assegurava que “la intel·ligència artificial es troba en el marc de racisme estructural i fa desaparèixer la persona i la reemplaça per decisions d’acord amb patrons i prejudicis històrics”.
Què cal fer llavors per a (des)racialitzar la IA? Segons Guerra Cáceres “hem de fer pedagogia sobre com ens afecta la intel·ligència artificial i quines són les administracions públiques i empreses que desenvolupen aquestes tecnologies”. Per a desracialitzar la intel·ligència artificial, Guerra Cáceres va proposar algunes idees:
- fomentar el debat de l’abast de l’ús de IA
- saber quin ús estan fent d’aquestes tecnologies les administracions públiques i empreses privades
- involucrar col·lectius de persones afectades per la IA
- promoure inclusió de persones racialitzades en carreres vinculades a la IA, per exemple amb beques
Precisament, segons Algorace existeix una hegemonia de perfils blancs en els llocs tècnics que desenvolupen la intel·ligència artificial. És per això que dins del col·lectiu s’està elaborant una agenda de professionals racialitzats, “perquè fan falta altres mirades per a poder dissenyar algorismes més justos”, justificava Sánchez.
Un altre dels punts interessants del treball d’aquest col·lectiu i que acosta el coneixement a un públic general és el fet de recopilar sistemes d’intel·ligència artificial problemàtics i explicar-los en llenguatge planer. Segons Sánchez, a més, desafien la filosofia tecnològica anglosaxona i busquen casos més pròxims perquè la gent es pugui sentir identificada amb experiències i lògiques europees.
“Hem de tenir clar que la intel·ligència artificial parteix d’un origen patriarcal i colonialista, al servei dels poderosos”, assegurava Valdivia. Com a solució, Valdivia proposava que les organitzacions i moviments socials es reapropiïn la tecnologia i els sistemes d’intel·ligència artificial i els usin en el seu benefici.
Si vols conèixer els apartats de l’informe en el qual estan treballant Ana Valdivia i Javier Sánchez al costat de la resta de l’equip de Algorace i les respostes a les preguntes que va llançar el públic et recomanem que vegis el vídeo complet aquí!
Com incorporar la perspectiva digital en una organització antiracista?
Conversa de Safia Oulmane de GHETT’UP amb Miriam Hatibi d’Algorace sobre els reptes que tenen les organitzacions antiracistes per a incorporar mecanismes digitals sense que suposin més riscos per a les seves entitats i membres.
En quins àmbits se centra GHETT’UP?
- canviar les narratives sobre les persones de classe treballadora i que viu en les banlieues
- empoderar les persones joves d’aquests barris
- advocar per la justícia social i ambiental
- lluitar contra el racisme
En l’organització GHETT’UP, Oulmane va explicar que també treballen amb el projecte Justice, Equity and Technology de la London School of Economics and Political Science per a entendre el component tecnològic dins de la Llei de Securité Global a França proposada a l’octubre de 2020. Una llei que, segons ella mateixa explica, va ser creada per a donar més poder a la policia i “justificar l’ús de drons en manifestacions” entre altres.
Per a Oulmane és fonamental fer tot aquest treball per a saber com els afecta en els barris populars la relació entre la policia i la tecnologia. A més, Oulmane va explicar que estan recaptant dades sobre aquests barris per a tenir un relat propi. “Hem d’explicar la nostra realitat directament, si no, se’ns acosten com si fóssim un zoo. És esgotador el treball que hi ha darrere de la lluita en grup, però hem de crear les nostres pròpies dades i que no parlin de nosaltres i ens estigmatitzin”, assegurava.
D’altra banda, Oulmane va destacar que a més de lluitar i resistir és important mostrar coses positives d’aquests barris i de la seva gent, perquè “les noves generacions se sentin orgulloses”. “És un treball desgastant tant a nivell físic com psicològic i tot això cal fer-ho en comunitat. No us rendiu, treballeu en equip i recordeu que les cures són política”, va dir Oulmane quan Hatibi li preguntava per la importància de trobar temps per a cuidar-se en la lluita antiracista.
Conversa “Si volem un futur en llibertat hem de reapropiar-nos de la tecnologia”
Al final de la tarda a Madrid i gairebé com a colofó de les JornadasDAR vam donar la benvinguda a Cinthya Rodriguez del col·lectiu Mijente. Un col·lectiu que es defineix com una nova llar política per a l’organització Latinx i Chicanx.
Cinthya va explicar les connexions entre les grans empreses tecnològiques i el departament d’immigració dels EUA per a la vigilància i deportacions de persones migrants. A més va presentar la campanya #NoTechforICE, que denuncia que les empreses tecnològiques van crear mitjans que permetien vigilància, empresonament i deportació de les comunitats migrants.
“Veiem que la tecnologia que ha fet servir la policia per a vigilar a persones indocumentades és la que després ha aplicat a tota la població. Cal entendre com funciona el sistema de migracions i la policia, i lluitar contra tots dos”.
Com construir un moviment per un futur lliure de vigilància?, es preguntava Rodríguez.
Com va explicar Rodiguez, en Mijente se centren en aspectes com:
- qui ven les dades recopilades pels sistemes tecnològics
- quines companyies analitzen les dades i què fan posteriorment amb elles
- on s’emmagatzemen les dades i quines implicacions té que hi hagi data en el núvol
- com es generen les dades biomètriques
- qui inverteix en aquestes tecnologies de recopilació de dades i per què ho fan
Finalment, Cinthya Rodriguez va llançar un missatge de lluita i resistència col·lectiva: “La manera en què guanyarem amb la campanya #NoTechForICE és construint poder popular“.
Per a acabar les #JornadasDAR, ens vam separar per grups per a reflexionar sobre la decolonització de la IA, la democratització de la IA i l’ús de IA en fronteres i en matèria migratòria igual que vam fer el dia anterior a Barcelona.
Recorda que ja pots veure tots els vídeos de les JornadasDAR: Democràcia, Algorismes i Resistències i recuperar les intervencions dels tres dies.
