Al final de la tarda a Madrid i gairebé com a colofó de les JornadasDAR vam donar la benvinguda a Cinthya Rodriguez del col·lectiu Mijente. Un col·lectiu que es defineix com una nova llar política per a l’organització Latinx i Chicanx.
Cinthya va explicar les connexions entre les grans empreses tecnològiques i el departament d’immigració dels EUA. Si ja amb el govern d’Obama les deportacions van créixer exponencialment, comenta Rodriguez, amb la victòria de Trump van aparèixer també les grans empreses tecnològiques. Precisament, Rodriguez va presentar la campanya #NoTechforICE iniciada en 2018, que denuncia que aquestes corporacions de dades van crear mitjans que permetien vigilància, empresonament i deportació de les comunitats migrants.
“Veiem que la tecnologia que ha usat la policia per a vigilar a persones indocumentades és la que després ha aplicat a tota la població. Es tracta d’un gran pop amb molts tentacles i cal entendre com funciona el sistema de migracions i la policia, i lluitar contra tots dos”.
Com va explicar Rodiguez, en Mijente se centren en aspectes com:
- qui ven les dades recopilades pels sistemes tecnològics i per què es recopila informació de persones migrants com a informes mèdics, adreces, matrícules de cotxes, etc.
- quines companyies analitzen les dades i què fan posteriorment amb elles. Quin interès tenen i per a què usen després les conclusions?
- on s’emmagatzemen les dades i quines implicacions té que hi hagi data pública en el núvol.
- com es generen les dades biomètriques i com s’obté aquesta informació. Ja no és a través de la policia local sinó que s’usen sistemes tecnològics. Què passa amb les 200.000 persones en “programes alternatius a la detenció” i què vol dir això? Immigració decideix posar grillons a persones preses i controlar-les amb una app justificant que es tracta d’una forma més “humana i gentil” de detenir a persones. Més informació sobre aquest punt en l’informe ICE Digital Prisons.
Finalment, Rodriguez també va esmentar que Mijente està treballant per veure qui inverteix en aquestes tecnologies de recopilació de dades i per què ho fan.
Com construir un moviment per un futur lliure de vigilància?, com lluitar des del poder i prenent acció i no des de la paranoia?, es preguntava Rodríguez. A Mijente s’està treballant amb la comunitat estudiantil tant des del ram legal com el tecnològic, així com amb les organitzacions locals que lluiten per la justícia migratòria. “Aquestes organitzacions estan educant a les seves comunitats sobre el que està passant i és important aquesta relació”.
Finalment, Cinthya Rodriguez va recordar que tot el que es va comentar no és només un problema de privacitat sinó de “drets humans” i va llançar un missatge de lluita i resistència col·lectiva: “La manera en què guanyarem amb la campanya #NoTechForICE és construint poder popular“.
No et perdis el vídeo complet aquí!
Llegeix tots els resums de les #JornadasDAR aquí!
