Taula #1 Securització de les nostres vides a les fronteres i ciutats

El passat 10 de juny de 2021 vam organitzar la Jornada d’Intel·ligència Artificial i Drets Humans: Riscos i Oportunitats juntament amb Lafede.cat i M4Social. L’objectiu era compartir coneixement sobre l’impacte de la intel·ligència artificial en el camp de la justícia social. Així mateix, teníem la voluntat que les organitzacions socials incorporin la perspectiva digital al seu treball de defensa de drets, i reivindicar la participació activa de la ciutadania en el disseny, implementació i avaluació de polítiques digitals.

Per a donar inici a la jornada vam comptar amb una conversa entre Raquel Jorge Ricart (Fullbright Fellow, especialista en política digital i polítiques públiques) i Montse Santolino (periodista i responsable de comunicació de Lafede.cat).

La primera taula de la jornada es va centrar en la securització. Encara que es tingui la sensació que és un problema que només concerneix als qui transgredeixen les normes, els “mals ciutadans”, la veritat és que el concepte comporta un greu risc de vulneració de drets. Per a debatre sobre això van convidar a Ana Valdivia, investigadora en intel·ligència artificial i ciència de dades en King’s College London; a Youssef M.Ouled, periodista i investigador sobre conseqüències del racisme; a Nora Miralles, investigadora del Observatori de Drets Humans i Empreses a la Mediterrània (ODHE); i a Pepa Martínez, directora Lafede.cat

Què passa amb la securitización de les nostres vides en fronteres i ciutats?

Pel que fa a la vigilància i l’impacte de la IA en context de migracions, Ana Valdivia alertava de les bases de dades a Europa que recullen informació de les persones demandants d’asil. “A vegades es dóna més credibilitat a una base de dades i a les coincidències obtingudes per una IA que a les explicacions del o la demandant”, recordava.

Precisament, aquesta tecnologia usada àmpliament a les fronteres europees s’ha convertit en “una capa més de la criminalització de la migració”, comentava Valdivia. “És necessari conèixer millor l’impacte que tenen aquests sistemes i analitzar les potencials violacions de Drets Humans en les quals incorren amb equips multidisciplinaris. A més, la indústria privada del control de fronteres és opaca i no compta amb un sistema de rendició de comptes efectiu”, va afegir.

S’han reforçat les pràctiques de racisme institucional?

“S’ha d’entendre que el racisme està en l’estat, les administracions i en les institucions. L’enfocament antiracista en Intel·ligència Artificial no es pot entendre sense tenir en compte les diferents lluites i la falta de representativitat racializada en tots els espais”, lamentava Youssef M.Ouled. El periodista va apuntar també que és fonamental que s’abordin de manera directa les implicacions de l’ús de la Intel·ligència Artificial des de l’antiracisme i que es pugui demostrar “de manera quantitativa” el problema racista a través de dades oficials que recolzin les denúncies testimonials.

Ouled apuntava, a més, que “la vulneració del dret a la vida, que té lloc en la política migratòria i en totes les aplicacions que es fa en aquest context amb Intel·ligència Artificial, serveix per a fer créixer el negoci milionari de la securització i el control migratori que cada any augmenta el seu pressupost en detriment dels serveis públics”.

Com es tradueix la securitización a les ciutats espanyoles?

Nora Miralles va posar l’accent, durant la seva intervenció, en les tecnologies basades en Intel·ligència Artificial que han “envaït l’espai públic”, especialment a les ciutats. Això ha passat amb el propòsit d’augmentar el control massiu de la població sota el pretext de la seguretat ciutadana i la lluita contra la criminalitat.

“Tot aquest control no respecta a les persones individuals i condueix a un sistema molt més punitiu dels comportaments individuals sense estar degudament justificat en manifestacions o protestes, establiments comercials, instituts públics…”, apuntava Miralles.

Mira el vídeo sencer per a saber si es poden rastrejar les dades sobre la població que s’acumulen en bases de dades i què pot fer la societat civil sobre aquest tema!

Enllaços relacionats d’interès comentats durant la taula:

Vols rebre l'agenda de Societat Oberta al teu correu?

Subscriu-te