‘The Social Dilemma’: una altra mirada a les xarxes socials

[Article escrit en col·laboració amb Liliana Arroyo]

La influència de les xarxes socials a les nostres vides és una realitat cada vegada més present, fins al punt que fins al punt que les hem incorporat en moltes activitats i escenaris quotidians. Informar-nos a partir de notícies de Twitter, estar en contacte amb la nostra família i amistats per Instagram o aconseguir visibilitzar la nostra tasca laboral a partir de LinkedIn son només alguns exemples d’aquest nou paradigma. 

Tanmateix, les xarxes socials tenen una agenda econòmica molt determinada al darrere: créixer, créixer i créixer. Tal i com estan dissenyades, les xarxes poden generar comportaments addictius, perpetuar desigualtats i posar en entredit drets fonamentals com la privacitat, la llibertat d’expressió o la no-discriminació. Aquestes vulneracions són efectes secundaris de l’economia de l’atenció, en què posen a la venda aquest recurs escàs i acaben afavorint directament els interessos de certs grups de poder.

Algunes dades sobre la nostra relació amb les xarxes socials

  • Un terç dels adults nord-americans (i gairebé la meitat d’aquells d’entre 18 i 29 anys) afirmen que estan en línia “gairebé constantment”. [Centre d’Investigació Pew, 2019]
  • Un estudi de 5.000 persones va trobar que un major ús de les xarxes socials es correlacionava amb les disminucions de la salut mental i física i el grau de satisfacció amb la vida, segons declaraven les persones enquestades. [American Journal of Epidemiology, febrer de 2017]
  • Els resultats de la cerca de Google poden canviar les preferències de vot dels votants indecisos en un 20% o més, fins a un 80% entre algunes dades demogràfiques. [PNAS, 2015]
  • El 64% de les persones que es van unir a grups extremistes a Facebook ho van fer perquè els seus algoritmes els van dirigir cap allà. [Informe intern de Facebook, 2018]

El dilema social 

En aquest context sorgeix el documental The Social Dilemma. Es tracta d’un documental impulsat per l’alumni de la Universitat de Stanford Tristan Harris amb altres experts i professionals del sector. Junts van sentir la necessitat d’alertar a la població mundial dels “perills estructurals de les noves eines i plataformes digitals”.

La iniciativa, segons explica el propi Harris, va sorgir de l’intent fallit d’una presentació que va fer circular per la companyia que volia alertar sobre aquests perills. Si bé va generar una bona acollida per part dels altres equips, no va prosperar en un canvi estructural. Aquest fet va ser un punt d’inflexió en la seva carrera professional. Harris va abandonar Google i decidir centrar-se en l’activisme digital per visibilitzar-ne els seus perills i principals amenaces. Així va néixer el moviment Time Well Spent, que ha derivat en l’actual Centre for Humane Technology. Harris és conegut avui com la “consciència de Silicon Valley”.

El documental, que paradoxalment finançat en part per la plataforma Netflix, vol anar més enllà i és per això que els seus creadors han generat una pàgina web on s’aprofundeix sobre les qüestions que es plantegen al film: salut mental, democràcia, i discriminacions.

Reaccions al documental

La rebuda social del documental ha generat dos pols:

Per una banda, hi ha qui considera que The Social Dilemma sobredimensiona els perills de la tecnologia i les plataformes digitals. S’acusa aquí als creadors del documental de generar alarmisme social i paranoia. 

Per altra banda, existeix la crítica que afirma que no s’aporta informació nova. En aquest cas, s’emfatitza la idea que el documental no transforma la realitat més enllà d’un mea culpa per part dels artífex dels problemes plantejats. 

A més, també es critica la visió blanca, occidental, masculina i privilegiada de les veus que es presenten, que posen sobre la taula una realitat. El poder entès com a capacitat d’agència segueix pertanyent a un grup molt petit de persones d’unes característiques (privilegis) molt concretes. 

Col·loqui obert sobre The Social Dilemma

A l’Espai Societat Oberta ens interessa posar sobre la taula qüestions relacionades amb la tecnologia i els drets humans, el drets a la informació i la salut. És per això que vam convidar la Liliana Arroyo, PhD en sociologia i experta en transformació digital, perquè conduís una discussió col·lectiva sobre els afers plantejats a The Social Dilemma

L’acte va comptar amb una introducció centrada en la vida de Harris i el sorgiment del documental per part de la conductora i una discussió oberta entre les persones assistents a la trobada. Al llarg de la conversa, vam anar llençant algunes preguntes , que ens van donar una perspectiva interessant sobre l’impacte del documental en els participants del col·loqui. 

Per exemple, a la pregunta “Has canviat alguna cosa després de veure el documental?”, un 33% va respondre que havia desactivat alguna o totes les notificacions. Un 11% havia canviat perfils en xarxes socials, un 17% havia moderat el temps de pantalles, un 22% no havia modificat res i un 17% va afirmar voler canviar alguna cosa però no saber per on començar.

Entre els molts temes que es van tractar, van emergir dues inquietuds de forma recurrent: 

  • Davant d’aquest escenari, com ha de ser l’educació digital? Especialment des del punt de vista de les famílies, que sovint se senten poc capacitades i mancades de referents.
  • Com passem d’una càrrega individual a la mobilització col·lectiva? Si confiem en la autodisciplina, la consciència o la capacitat de fer usos conscients de la xarxa, será una lluita David contra Goliat, on la indústria tindrà poc a perdre i els col·lectius vulnerables seguiran desprotegits. 

Són qüestions complexes i en el col·loqui van sortir algunes idees, però en calen moltes més. Així que el debat segueix obert i s’accepten propostes! Si tens alguna idea o reflexió al voltant d’aquestes qüestions pots compartir-los a les xarxes socials!

Vols rebre l'agenda de Societat Oberta al teu correu?

Subscriu-te