Relatoria ‘Eines per a la decolonització de la tecnologia’

El passat 10 de febrer l’Espai Societat Oberta va realitzar en el Canòdrom – Ateneu d’Innovació Digital i Democràtica una trobada sota el títol Eines per a la decolonización de la tecnologia, conduïda per Oyidiya Oji i a la qual va assistir com a convidada Paula Guerra del col·lectiu Algorace. A aquesta trobada presencial van assistir més de 30 persones, entre estudiants, activistes i treballadores de l’àmbit social. En aquesta relatoria podreu trobar el contingut de la sessió, així com les reflexions que van sorgir.

Durant l’activitat es va parlar de l’estat de la tecnologia actual, del seu disseny i del que suposa pensar sobre la tecnologia en termes decolonials. Gràcies a la intervenció de Paula Guerra vam poder veure com Algorace, un projecte impulsat amb perspectiva antiracista, està treballant per a donar a conèixer les conseqüències del tecnosolucionisme en els cossos migrants i/o racialitzats. Després de la presentació, vam obrir el debat al públic assistent i gràcies a l’ambient distès i de confiança generat es van compartir reflexions, conclusions i inquietuds diverses que es recullen a continuació en 5 temàtiques diferents:

Antiracisme

Aquest va ser un dels temes importants que es van tractar al llarg de la sessió i l’interès per abordar qüestions travessades per l’antiracisme es va traduir en diversos comentaris que algunes de les persones participants van voler compartir. D’una banda, es va parlar de les prioritats que tenen actualment les organitzacions antiracistes de base, centrades principalment en qüestions urgents com poden ser la regularització de persones migrants i la lluita per un treball digne. També va sorgir la reflexió que recull que com aquests dos punts són prioritaris per a la majoria d’organitzacions, el fet d’afegir la perspectiva digital i analitzar de quina manera la IA els pot afectar queda sovint relegada a un segon pla.

D’altra banda, es va parlar sobre com la IA s’utilitza per a fer perfilacions racials i de l’ús que en puguin fer les institucions penitenciàries. En aquest punt va sorgir un cert pessimisme atès que les perfilacions racials ja existien abans de la intervenció de les màquines i la tecnologia i ara amb els sistemes digitalitzats es tem una major vigilància. Finalment, va sorgir la reflexió de pensar en el rol que podrien jugar les pràctiques de sobirania tecnològica des d’una perspectiva antiracista per a la creació o millora de la IA.

Decolonització

Quant a la decolonització es refereix, es va posar l’accent en la importància d’aportar noves idees a les tecnologies ja existents des de les pròpies comunitats racialitzades, sent aquestes presents des del moment del seu disseny i creació. Es va poder valorar també la diferència entre decolonitzar i descolonitzar. Descolonitzar suposa entendre que la colonització ha cessat quan el que ha succeït realment és que s’han canviat les eines de vigilància en els territoris d’influència. D’altra banda, decolonizar s’entén com una oportunitat per a escoltar les veus que han estat silenciades, repensar d’on ve el nostre coneixement i resignificar el valor de les nostres històries.

Algun aspecte que va resultar bastant interessant va ser la curiositat del públic assistent per saber quines estratègies podem dur a terme com a individus per a sortir de la lògica colonialista que desprenen les tecnologies d’avui dia. En aquesta línia es van fer comentaris sobre la importància de que hi hagi persones racialitzades en el camp de la ciència i la tecnologia que, sovint, sol ser bastant escassa.

Educació o conscienciació

Parlem també de la importància de l’educació i conscienciació, tant de les persones que procedeixen de comunitats que poden veure’s afectades per la tecnologia racista, com també de les persones que s’encarreguen de dissenyar sistemes de decisió automatitzada. En el cas d’aquest últim grup, es va comentar la importància de parlar-los de temes relacionats amb l’antiracisme i la perspectiva crítica amb l’objectiu que s’incorporin aquests enfocaments en el disseny, desenvolupament i implementació de projectes i que puguin ser ells mateixos els qui qüestionin les decisions que es prenen en els projectes que desenvolupen i implementen.

Teixir aliances

Intentem buscar respostes a com les persones poden actuar com a aliades. Es va parlar de teixir col·laboracions amb els propis equips de disseny i implementació d’aquesta mena de tecnologies. A més, també es va posar sobre la taula la possibilitat d’incorporar a les PIMES que es dediquen a aquests àmbits, com un primer acostament al sector sent aquestes potser més receptives que les big tech a parlar de les conseqüències d’un mal ús dels seus sistemes.

Es va expressar un important interès a organitzar xarxes i pensar projectes conjuntament per a crear tecnologies més inclusives i conscients igual que crear coalicions, com la que es va proposar sobre la vulneració dels drets humans.

Exemples

Una manera d’observar de quina manera afecten les tecnologies a les persones racialitzades és a través d’exemples que puguin il·lustrar les diferents maneres en les quals el racisme s’articula a través d’aquesta eina. Habitualment, els exemples que es donen a conèixer succeeixen als Estats Units, però detectem que és rellevant conèixer si aquests o altres casos tenen lloc també al nostre país.

La necessitat de trobar exemples pròxims a nivell ciutat, país, o fins i tot Europa pot contribuir a entendre la vulnerabilitat a la qual aquestes comunitats estan exposades sota un pretext d’automatització i eficiència. Tenir la possibilitat de mapejar i connectar amb resistències també pot ser una estratègia a tenir en compte i, per descomptat, el relat de persones que treballen diàriament amb aquests sistemes és crucial.

Pròxims passos

Després d’aquesta primera aproximació a qüestions relatives a la decolonización de la tecnologia, des de l’Espai Societat Oberta conjuntament amb activistes i organitzacions s’han programat dues trobades presencials. El 5 d’abril, la sessió Resistències tecnològiques on coneixerem les formes en què diferents organitzacions a Europa desitgen promoure el canvi. El 3 de maig, amb la sessió Estratègies per a una tecnologia més decolonitzada. En ella analitzarem les recomanacions que diferents grups han publicat o manifestat entorn de la seva consecució. Ho coneixerem des de l’àmbit dels drets digitals, la tecnologia més responsable i les dades.

A més, al llarg de les pròximes setmanes es publicaran 5 articles al blog de l’Espai Societat Oberta que pretenen mostrar projectes que imaginen la tecnologia tenint en compte conceptes com l’apoderament, l’accessibilitat i l’herència cultural.

Vols rebre l'agenda de Societat Oberta al teu correu?

Subscriu-te