Quines són les estratègies per a una tecnologia més decolonizada?

El passat 3 de maig vam organitzar l’últim dels tallers corresponent a la línia de treball Eines per a la decolonització de la tecnologia. En la sessió Estratègies per a una tecnologia més decolonizada vam intentar imaginar com serien diversos aspectes de la nostra relació amb la tecnologia. Ens referim a com crear nous conceptes que defineixin el futur que volem viure i compartir, però també de resignificar aquells existents.

La sessió es va centrar, a més, en estratègies d’acompanyament perquè grups i col·lectius de la societat civil puguin adoptar perspectives digitals i antiracistes des del seu àmbit d’actuació. Per a això, vam proposar que:

  • S’han de generar espais de confiança i cures prèvies al procés de digitalització.
  • Cal assegurar un ambient en el qual compartir dubtes, produir un vocabulari comú i accessible i generar una sensació de pertinença.
  • S’ha de fer un full de ruta i implementar-lo suposa tenir una visió a mitjà o llarg termini que ha de revisar-se constantment per a obtenir una millora contínua.

Finalment, vam voler posar sobre la taula la urgència del canvi que ha de realitzar-se en la tecnologia d’avui dia. Entendre el per què i la importància del canvi és essencial perquè persones amb diferents perfils se sentin apel·lades. De la mateixa manera s’aconseguirà que desitgin formar part d’innovadors processos de disseny d’alternatius que puguin servir de paraigües perquè més grups i comunitats col·laborin conjuntament.

Reflexions finals

Com sempre, en finalitzar l’exposició d’estratègies per a una tecnologia més decolonizada vam obrir un espai de debat per a conèixer opinions i peticions del públic.

Va haver-hi qui va voler recordar els orígens de la decolonització, que responen a les lluites de pobles oprimits i colonitzats i es va recordar que cal no oblidar ni esborrar les eines i coneixements adquirits en aquesta lluita. Aquesta petició va sorgir després que es parlés de les diferents definicions que pot prendre el concepte ‘decolonitzar’ segons a qui es pregunti i quines experiències hagi tingut aquesta persona.

Pel que fa a la recollida de dades, que sempre és un tema controvertit, es van posar dos temes sobre la taula. El primer, que falten dades relatives a la presència de dones en l’esfera digital i decolonial. La falta de representativitat i interseccionalitat, i la bretxa de gènere existent també en aquest àmbit.

El segon, que la recollida de dades (sigui massiva o no) mai afecta per igual als diferents col·lectius. Hi ha persones o comunitats que defensen la recollida de dades per a demostrar que sofreixen persecució i racisme, i altres que la rebutgen perquè consideren que els estigmatitza més encara. En aquest sentit van sorgir preguntes com:

  • Per què la paraula no té el mateix pes que una estadística o dada?
  • Per què a vegades no creiem les experiències dels col·lectius si no hi ha dades que les recolzin?

Finalment, comentar que es va parlar de la dicotomia que suposa que moviments antiracistes i decolonials facin servir les xarxes socials per a visibilitzar-se. D’una banda són una plataforma per a arribar a milers de persones i fer-los arribar poderosos missatges. Per l’altre, assumir que aquestes plataformes i canals comporten riscos en acceptar les condicions d’ús i la poca transparència que hi ha sobre les dades que recullen.

Durant el debat final es va arribar a la conclusió que cal teixir ponts entre el món digital i els moviments antiracistes. Tu què penses?

Si t’interessen aquests temes i vols prendre acció, la pròxima cita ja serà a les JornadasDAR, que se celebraran els pròxims 26, 27 i 28 de maig en format online i presencial a Barcelona i Madrid, respectivament. Us podeu inscriure aquí!

Vols rebre l'agenda de Societat Oberta al teu correu?

Subscriu-te