Quanta energia consumeixen les tecnologies?

Encarem la recta final del cicle sobre Impacte Climàtic d’una Societat Digitalitzada que co-organitzem amb Fundación Avina. El sisè esdeveniment va tenir lloc el 7 de març i es va centrar en aprofundir en el consum energètic de l’acumulació digital inclosa la recol·lecció, el processament i el manteniment tant de dades com de servidors – núvol, streaming, on demand, etc. Es va parlar sobre com fer que les dades siguin més “ecològiques” i d’iniciatives dels proveïdors del núvol per a reduir la seva petjada energètica, canviant a fonts d’energia renovables i fomentant els guanys d’eficiència per a moderar el consum d’energia del núvol.

Hi van participar Enrique Maurtua Konstantinidis (Argentina) Consultor en Canvi Climàtic; María Alegre (Argentina), de l’European Climate Foundation i Victoria Matusevich (Argentina), de Fundación Avina.

Mineria de dades i emissions

Maria Alegre va iniciar la conversa d’aquesta trobada parlant de criptomonedes i mineria de dades, sens dubte uns temes molt d’actualitat, però que amaguen competicions per veure qui pot aconseguir més rendiment. “Per a fer mineria cal molta electricitat i es generen moltíssims residus electrònics”, advertia Alegre. A mode d’exemple gràfic, Alegre explicava que l’energia utilitzada per extreure bitcoins durant 60 segons seria suficient per alimentar una casa d’Estats Units durant 17 anys. 

Per la seva banda, Enrique Maurtua advertia que també l’enviament de correus electrònics genera emissions de diòxid de carboni i que l’activitat quotidiana digital consumeix energia i passa per servidors internacionals. Maurtua, a més, posa exemples també d’equivalències domèstiques a l’ús dels sistemes de mineria de criptomonedes. A quantes bombetes equival un ordinador petit de mineria? Quines implicacions energètiques i mediambientals té aquesta activitat? Mira el vídeo i ho sabràs!

Tecnologies, desigualtats i canvis

“Un telèfon o una connexió a Internet és molt important per a algunes persones o col·lectius perquè se senten connectats al món, però a la vegada la ràpida transformació i l’accés desigual a aquestes tecnologies implica sovint desigualtats en el seu mateix ús”, advertia Maurtua. “La tecnologia es va fent més eficient amb el pas dels anys, però això també provoca un ús més massiu dels sistemes”.

Alegre va compartir dos exemples d’experiències negatives actuals a Estats Units i Kazakhstan relacionades amb la criptomineria i la crisi climàtica que podràs escoltar al vídeo complet. També va comentar iniciatives positives com protocols estrictes que s’estan implementant i que no permeten la “competència boja” de miners de criptomonedes i així intentar reduir l’impacte energètic. Per últim va esmentar l’Acord Criptoclimàtic.

Oportunitats de millorar

“Cal mesurar i crear dades precises per entendre quanta electricitat gasta la industria de la criptomoneda i així prendre decisions per part de les polítiques públiques”, demanava Alegre. Per la seva banda, Maurtua considerava que quelcom tan nou hauria d’anar de la mà de la innovació i màxims nivells d’eficiencia i zero emissions. 

Vols saber què més van plantejar les persones convidades a aquesta sessió i quines propostes de millora van comentar? Aquí pots veure el vídeo sencer de la sessió!

Vols rebre l'agenda de Societat Oberta al teu correu?

Subscriu-te