#DFF Protecció contra la privatització de la Seguretat Social a Sud-àfrica

Imatge © cottonbro de Pexels

Sud-àfrica, malgrat un lleuger creixement econòmic, encara s’enfronta des de fa anys a pobresa, desigualtat i atur. Són problemes que sofreixen milions d’habitants i que el país, a través de l’Organisme de la Seguretat Social de Sud-àfrica (SASSA), intenta pal·liar. Algunes de les funcions d’aquest departament són informar i vetllar pel compliment de les lleis establertes. L’any 2012, la SASSA va signar un contracte de cinc anys amb Cash Payment Services (CPS), una empresa privada que s’encarregaria de digitalitzar i pagar les ajudes socials a qui les necessités.

En una nova edició de les converses de Digital Freedom Fund i, amb motiu de la trobada Taking Digital Welfare Systems to Court, Hoodah Abrahams-Fayker va explicar què va suposar la digitalització de les ajudes per a la població sud-africana. Ella és la National Advocacy Manager de Black Sash, una organització que lluita pels drets humans a Sud-àfrica. Amb ella, moderava la conversa Kuda Hove, Policy Officer de la Privacy International.

Com funcionava el pagament de les ajudes socials?

Des d’un inici, la licitació de CPS va ser titllada d’inconstitucional en detectar-se irregularitats en el procés. Encara així, el govern va seguir endavant davant la “necessitat urgent de proveir a la població d’ajudes socials”. Des que es va implementar el sistema, els beneficiaris de les ajudes van començar a reportar problemes.

En la conversa entre Abrahams-Fayker i Hove, s’explica el cas d’una pensionista que l’any 2013 va denunciar que al seu compte corrent mai arribava la totalitat dels diners que cada mes havia de rebre en concepte de pensió. Aquesta situació va arribar a produir-se fins a vuit vegades. En totes elles, després de preguntar a la seva oficina local de pagaments del CPS, li van comunicar que desconeixien què estava passant, però que probablement hi havia algun familiar que li estaria prenent aquesta quantitat mensualment. Es calcula que 17 milions de persones van patir aquest tipus de deduccions. A més, per a realitzar aquestes reclamacions, les persones afectades havien de traslladar-se a l’oficina més pròxima, la qual cosa suposava haver de gastar temps i diners de la seva pròpia butxaca.

D’altra banda, hi havia altres raons per les quals el model del CPS no agradava a la ciutadania. Es venia com una targeta de pagament fàcil, barata i amb unes certes comoditats creditícies. Tot i així, les condicions bancàries no estaven escrites en l’idioma dels futurs beneficiaris, cosa que dificultava entendre els acords als quals s’arribaven. Mai van tenir en compte que a Sud-àfrica hi ha nou idiomes oficials i una baixa taxa d’alfabetització, fet pel qual el llenguatge hauria d’haver-se adaptat a les necessitats de les persones interessades en el sistema. A més, CPS comptava amb informació bancària i biomètrica de tots els clients que a la vegada venia a altres empreses com a prestadores, asseguradores i serveis bancaris per a mòbils.

Reivindicacions del Black Sash

L’organització de Hoodah Abrahams-Fayker va sol·licitar que es deixessin de realitzar deduccions monetàries sense l’autorització dels beneficiaris i que deixessin de recollir les seves dades biomètriques. Per a ells va ser important teixir una estratègia de col·laboració amb altres organitzacions que treballaven sobre el terreny, revisar quin era el procés de licitació i conèixer els proveïdors que formaven part d’ella ja que, en moltes ocasions, la licitació era menys transparent del que hauria.

Per sort, els jutjats van instar la SASSA a buscar una alternativa al model del CPS. El Tribunal Suprem va veure la necessitat d’actuar amb urgència ja que aquesta situació afectava un 20% del país. Malgrat això, en 2017 es va sol·licitar que el programa del CPS seguís en funcionament ja que no hi havia un pla alternatiu. Finalment, es va arribar a un acord entre la SASSA i el servei de correus sud-africà per a crear un model híbrid que assegurés que no hi hagués deduccions prèvies a l’entrada dels diners en el compte bancari. El sistema va resultar ser tot un encert.

La pandèmia, excusa per a accelerar la digitalització de les ajudes?

Un altre tema que va plantejar també Abrahams-Fayker va ser que, durant els primers mesos de pandèmia del COVID, el govern va aprofitar per a digitalitzar ajudes socials i transaccions monetàries de tota mena. Un d’aquests casos va ser el de les ajudes a les persones en atur, ajuda que només podia sol·licitar-se online. Més de 8 milions de persones se’n van beneficiar, però aquesta xifra es considera escassa ja que al país hi ha un total de 40 milions d’aturats. Abrahams-Fayker va recalcar la importància de valorar el número de persones que podrien beneficiar-se de la digitalització enfront d’aquelles que quedarien excloses, ja que podria augmentar la vulnerabilitat d’aquelles persones que no tenen accés a internet.

Finalment, es va considerar important escoltar les veus de les organitzacions de la societat civil, però encara més la dels beneficiaris ja que són els qui viuen en primera persona aquestes experiències.

Aquí podeu accedir a la intervenció de Hoodah Abrahams-Fayker en la Digital Freedom Fund.

Vols rebre l'agenda de Societat Oberta al teu correu?

Subscriu-te