#DFF Elaboració de perfils: Defensant la població aturada a Polònia

Imatge © Ron Lach de Pexels

Continuem resumint les jornades del cicle Taking Digital Welfare Systems to Court de la Digital Freedom Fund. En aquesta ocasió, ens centrem en la conversa relativa a un sistema de presa de decisions automatitzada que elaborava perfils d’aturats a Polònia. La ponència va ser liderada per Jedrzej Niklas, investigador associat a l’escola de Periodisme, Mitjans de comunicació i Cultura de la Universitat de Cardiff i membre del Data Justice Lab. Acompanyant-lo va estar Cengiz Barskanmaz, investigador del Max Planck Institute for Social Anthropology de Berlín com a moderador de la sessió.

Niklas va comentar el cas en el qual va estar treballant mentre formava part de la Fundació Panoptykon, una organització polonesa que centra els seus esforços a reportar temes relacionats amb la vigilància a la ciutadania. L’any 2014, el Ministeri de Treball i Política Social de Polònia va decidir reformar el programa de desocupació que hi havia fins al moment i va implementar la recopilació de dades i el traçat de perfils. En concret, aquest canvi afectava un total de 341 oficines locals d’ocupació.

Classificació d’aturats: serveix per a detectar les seves necessitats?

El sistema dividia les persones parades en tres grans categories, tenint en compte les característiques individuals de cadascuna d’elles. Alguns dels paràmetres que s’utilitzaven eren el sexe, el nivell educatiu i el temps que aquella persona havia estat aturada. L’objectiu, suposadament, era adequar les activitats i/o ajudes rebudes a cadascun de les persones sol·licitants.

Els tres nivells de classificació eren els següents:

1. Persones altament qualificades i que pel seu perfil no haurien de tenir gaire problemes per trobar una nova feina. El Ministeri de Treball i Política Social va interpretar que aquestes persones no necessitaven gaire ajuda de les oficines locals d’ocupació. Per tant, se’ls oferia cursos de formació, ajudes a l’emprenedoria o la compensació de desplaçaments.

2. Persones amb certes habilitats, però amb perfils recurrents en el mercat laboral o que havien treballat en una única empresa durant tota la seva vida laboral. Es consideraven que eren persones que no sabien com resoldre la seva situació laboral. A elles, se’ls oferia pràctiques laborals, obtenció de titulacions o devolució de les despeses relacionades amb la cura de les seves criatures.

3. Persones amb problemes. Eren considerades persones amb actitud passiva, que habitualment estaven en contacte amb assistents socials, no tenien estudis i/o la seva experiència laboral era escassa. En aquesta categoria s’incloïen a persones amb discapacitats o a dones solteres amb fills. Malgrat ser el grup que més dificultats d’inserció laboral tenia, era al qual se li oferien ajudes i/o serveis menys atractius. Fins i tot en algunes oficines d’ocupació ni tan sols s’oferien aquests serveis.

Segons Jedrzej Niklas, aquesta classificació no hauria d’haver-se tingut mai en compte a l’hora de prendre decisions, sobretot perquè moltes persones podien quedar-se fora del sistema. I es refereix principalment a les persones del tercer grup. A més, una vegada es rebia una puntuació, era impossible demanar una segona valoració o una revisió del resultat obtingut.

El paper de la societat civil en la judicialització del sistema

En l’estudi realitzat per la Panoptykon es van analitzar els següents problemes derivats de l’ús del big data i d’algorismes per a la presa de decisions per a atorgar ajudes. D’una banda, es va analitzar fins a quin punt el nou sistema era transparent en la recol·lecció de dades, la seva classificació i el veredicte final. Per un altre, preocupava la mesura d’impacte de l’algorisme i la capacitat de les oficines d’ocupació per a oferir el que realment la població desocupada necessitava.

Sorprenentment, l’oficina de Panoptykon va començar a rebre trucades i correus electrònics de persones afectades pel sistema, però també de persones que treballaven a les oficines d’ocupació. Es queixaven de l’error en les puntuacions atorgades i, per tant, d’una mala gestió del seu cas en particular. Davant tal desigualtat, ni la fundació ni les ONGs que estaven estudiant aquests casos podien personar-se com a acusació particular, sinó que havien de recórrer al Defensor del Poble. No obstant això, gràcies a la publicació de l’estudi de Panoptykon es va poder conèixer com funcionava el sistema de puntuació i moltes persones van aprendre a utilitzar-lo al seu favor. L’any 2019, el sistema va ser declarat inconstitucional.

Drets digitals de la ciutadania

Per a Niklas, arribar a treballar en aquests temes no sols requereix coneixements en privacitat de dades, sinó que cal conèixer en profunditat temes relacionats amb el benestar digital. Una unió de tots dos coneixements fa molt més fàcil poder contextualitzar aquest tipus de situacions i entendre el seu funcionament. A més, va considerar que aquest és un bon moment per a reflexionar sobre els drets digitals de la ciutadania.

En aquest link podreu trobar la xerrada que van tenir Cengiz Barskanmaz i Jedrzej Niklas al complet.

Vols rebre l'agenda de Societat Oberta al teu correu?

Subscriu-te