Escenaris Post-Covid: normalitats vs realitats

post-covid

Ens acostem gairebé al final del cicle de debats més enllà de la pandèmia organitzats des de l’Espai Societat Oberta. Un cicle de trobades en les quals estem pensant de manera col·lectiva sobre drets humans en temps de Covid19. Fins al moment hem xerrat de drets drets digitals i privacitat, drets civils, bretxes digitals i justícia global. Aquesta setmana és el torn de fer-lo sobre possibles escenaris post-pandèmia. Com serà el món després de la Covid?

Hem convidat a Jordi Vaquer, director d’Anàlisi i Previsió Global de l’Open Society Foundations i la Tania Adam, periodista, gestora cultural i fundadora de Ràdio Africa Magazine per a debatre sobre aquesta qüestió. Debat moderat per Stéphane M. Grueso.

Noves normalitats

Què entenem pel concepte de nova normalitat? Sens dubte, aquestes dues paraules estan a l’ordre del dia i s’estan fent servir gairebé sense pensar realment en el seu significat. Pot ser nova una normalitat? Què vol dir normal? Tant Jordi Vaquer com Tania Adam coincideixen en que no és un terme massa encertat i que bé es podria parlar de “noves normalitats” per a fer més realista aquesta expressió.

“És sortir de l’excepcionalitat, que els nostres llindars de tolerància comencin a permetre que passin coses sense que ens alterem”, respon Vaquer. “No m’agrada aquest terme, crec que caldria qüestionar-lo… Estem vivint moments d’incertesa i la normalitat d’avui pot no ser-ho demà. Ara entrem en un moment de canvis i cal ser conscients de que hi haurà tantes normalitats com situacions”, afegeix Adam.

Quan comencem a construir escenaris post-Covid?

Aquesta és una de les preguntes claus del debat, perquè planteja possibles situacions o futurs a partir d’ara mateix. “La llibertat diferenciarà el món pre i post-Covid. El món post-Covid l’estem gestant ara i no ho estem fent com a ciutadania. Ho fan les grans corporacions i governs”, lamenta Adam.

“Hi ha parts a qui els convé que aquesta sensació de crisi i atordiment es mantingui”, adverteix Vaquer. “Les narratives apocalíptiques ens porten a estancar-nos com a societat i a obeir. S’està aprofitant per a controlar la població i estem heretat formes de vida que es mantindran després de la pandèmia”, assegura Adam. Al que Vaquer afegeix: “No m’agrada que se’ns presenti un món idíl·lic ni tampoc un catastròfic, perquè que això últim ajuda a qui vol distorsionar el món cap a pensaments autoritaris”.

Ens ha passat la Covid per damunt?

Tant Adam com Vaquer estan d’acord en que una visió fatalista del món no ajuda. Tots dos coincideixen en que cal imaginar escenaris i projectar un futur en què s’aprofiti la capacitat de transformació de la població per a intentar frenar dinàmiques autoritàries. Vaquer, de fet, posa d’exemple el cas del Brasil. “Allà les organitzacions de societat civil s’han posat les piles per a garantir l’ingrés mínim vital i han forçat l’agenda política per a lluitar contra les polítiques de Bolsonaro”, comenta.

I també fa referència a les xarxes veïnals teixides o reforçades aquí en els nostres barris. “No cal ser fatalista i pensar que quan ens treiem la màscara passarà tot. No veig per què resignar-se veient el que està passant a tants llocs”. Adam afegeix: “La Covid ha suposat en molts casos una revolució social, en tant que ens ho ha canviat tot. Aquest virus ha fet que visquem un punt d’inflexió molt dur i cal començar a actuar com a societat per a transformar-ho tot”.

Autoritarisme i productivitat

El debat sobre escenaris post-covid també ens ha deixat reflexions més que interessants sobre les polítiques sanitàries i de privacitat que han pres governs democràtics i autoritaris. “No és clar que les democràcies ho hagin fet bé, però no hi ha dubte que els països dictatorials o amb polítiques autoritàries són el que ho estan fent pitjor. Hem d’afrontar és la pandèmia de desinformació i de faules”, diu Vaquer.

També s’ha comentat aspectes com que algunes ciutats s’obren cap a models urbanístics més respectuosos amb les persones, o quins models laborals volem i quins models podem prendre com a exemple. “Hem de començar a pensar que el mercat laboral no serà el mateix d’abans. Cal posar-se el xip de transformació i pensar com nosaltres relacionem la nostra manera de vida amb el treball”, afegeix Adam. 

Si vols escoltar què més s’ha comentat en el debat sobre geopolítica i mitjans de comunicació no et perdis el vídeo!

Vols rebre l'agenda de Societat Oberta al teu correu?

Subscriu-te