Drets civils abans i després de covid19

Des de l’Espai Societat Oberta continuem el cicle de debats online sobre drets humans en context de pandèmia. Encara no has vist el primer vídeo del debat organitzat al voltant de Drets Digitals y COVID19? Si no tens temps de veure’l sencer també pots llegir l’article resum que hem escrit.

El segon debat ha estat centrat també en drets, en aquest cas com a ciutadania. Hem volgut abordar qüestions que ens atravessen en aquests moments com són la llibertat de moviment, el dret a la informació, la repressió i la presa de decisions excepcionals. La pregunta que ha centrat el debat és com es protegeixen els drets civils durant i després de l’Estat d’Alarma?

Per respondre-la hem comptat amb els arguments de Violeta Assiego, advocada i investigadora social experta en gènere i discriminació i Elisa de la Nuez, advocada de l’Estat. i secretària general de la Fundació Hay Derecho. El debat ha estat moderat de nou per Stéphane M. Grueso, periodista, cineasta i activista social.

Drets abans i durant la pandèmia

Com éren els nostres drets abans de la pandèmia? “Els drets civils no són gaudits en igualtat per tota la població. Hi ha col·lectius que no es poden sindicar, que no es poden manifestar, que no es poden empadronar..”, recorda Violeta Assiego. Efectivament, els drets abans de la pandèmia ja no éren igualitaris i en Estat d’Alarma tampoc no ho són. “Sense igualtat aquests drets estan esbiaixats”, afegeix Assiego.

“Em crida l’atenció el règim de sancions i infraccions. S’està anant molt més allà del que permetria el decret d’estat d’alarma”, alerta Elisa de la Nuez. Precisament en aquesta línia, de la Nuez lamenta que s’estigui fent una “extensa interpretació de la idea de protegir la població”.

Sancions i solidaritat

En aquest bloc del debat tant Assiego com de la Nuez s’han centrat en comentar la situació de vigilància que ha suposat la declaració d’Estat d’Alarma i les seves consecutives pròrrogues. “S’està acceptant l’aplicació de la llei de seguretat ciutadana (Llei Mordaça) fins al punt que estem creient-nos que cal perseguir la insolidaritat. No es pot criminalitzar a qualsevol persona que surti al carrer sense saber quines són les seves circumstàncies”, apunta Assiego.

“Les infraccions que estem veient durant l’Estat d’Alarma, com sortir al carrer, no estan tipificades enlloc. El que tenim és una llei on està tipificada la desobediència als cossos policials”, afegeix de la Nuez. En aquest sentit, de la Nuez comenta també que les amenaces de sancions i els imports elevats als quals fer front si s’incompleixen els horaris de sortida al carrer, per exemple, funcionen també com a mesures dissuasives. “Com a ciutadania ens hem conformat amb aquesta situació?” es pregunta.

Llibertats, drets i informació en Covid19

“Hi ha una sèrie de drets fonamentals que no poden ser vulnerats ni podem permetre que hi hagi més vigilància amb la finalitat de controlar un brot com el del Covid19″, diu Assiego. L’advocada i investigadora social alerta dels perills d’instaurar permanentment les mesures de l’Estat d’Alarma quan aquest passi. Assiego també recorda que la llei de seguretat ciutadana és “desproporcionada conforme els patrons de drets humans dictats per l’ONU”.

I en relació a aquesta llegi, Elisa de la Nuez posa èmfasi en el dret a la informació. “El silenci administratiu és una constant tant en Estat d’Alarma com abans. És una deriva preocupant perquè la llibertat d’informació és més necessària que mai”. Assiego, en aquest sentit, assegura: “hem de tenir accés a la informació i que aquesta sigui comprensible. Cal assegurar les garanties d’informació“.

Al nostre canal de Youtube podeu veure el vídeo del debat sobre drets civils abans i després de Covid19 i també els vídeos de debats i esdeveniments anterios a l’Espai. Recordeu que a l’Espai Societat Oberta organitzem diferents debats més enllà de la pandèmia. El proper és dimecres 13 de maig i se centrarà en Bretxes Digitals i educació equitativa.

Vols rebre l'agenda de Societat Oberta al teu correu?

Subscriu-te