Data cities: com fer servir les dades en benefici de les ciutats?

L’ús que fem de tecnologies intel·ligents i apps de seguiment s’ha convertit en un debat crucial durant la pandèmia de la COVID-19. A més, a aquest debat cal sumar-hi aspectes controvertits com és la protecció de dades, una qüestió que deriva directament de l’ús de plataformes digitals. 

Smart Cities, model a seguir?

Es preveu que la concentració de persones en ciutats augmenti de forma exponencial en un futur proper. Les smart cities són un model nou de ciutats intel·ligents que aplica les tecnologies de l’informació i la comunicació (TIC) a la seva infraestructura i entramat urbà. Aquesta idea forma una part important de les projeccions de futur de les nostres societats. Països com la Xina, Singapur, l’Índia, l’Aràbia Saudita, Kazakhstan, Jordània i Egipte en són alguns dels màxims impulsors. Però en quin sentit han traduït aquests països algunes de les seves ciutats en intel·ligents?

Entre d’altres, han fet que les seves infraestructures estiguin totalment integrades amb sistemes d’Internet i comunicacions. També amb altres serveis bàsics i sistemes de transport i seguretat intel·ligents. Les data cities, per altra banda, són aquelles ciutats que no només fan servir les TIC, sinó també les dades, per realitzar les seves principals activitats: oferir serveis públics, organitzar sistemes de transport, vigilància als barris… 

Sigui quina sigui la forma de les ciutats del futur, semblen anticipar que hi haurà una necessitat de fer servir programes d’Intel·ligència Artificial i algorismes d’aprenentatge automàtic. Serà la manera de treballar grans quantitats de dades, que a la vegada es procesaran a través de més plataformes digitals connectades entre si de manera intel·ligent. Aquestes dades poden ser de gran interès per les grans corporacions tecnològiques, que de ben segur voldran treure’n profit. 

Com seran les ciutats?

Amb l’arribada de la pandèmia del coronavirus, el control social s’ha vist impulsat un pas més enllà. Les dades, el seguiment i l’ús dels mecanismes tecnològics per a finalitats de seguretat ja no son una idea allunyada, sinó un fet proper i cada dia més real. Com seran les data cities del demà? Com es dissenyaran les ciutats del futur? Però, sobretot, com afectarà el desenvolupament de les noves tecnologies intel·ligents als Drets Humans i la privacitat individual

Els possibles reptes i oportunitats d’aquesta proposta de ciutat van donar lloc a les jornades Data Cities,  impulsades pel Disruption Network Lab el passat mes de setembre a Berlín. A més, s’hi van tractar aspectes com la gestió de les ciutats, la vigilància i el tracking de dades, grans projectes a megaciutats o l’impacte de les noves tecnologies en l’art. Aquesta conferència es va centrar en les visions de la ciutat intel·ligent per al futur, tractant les implicacions de les noves polítiques de dades, així com analitzant les conseqüències negatives no desitjades del seguiment i la vigilància per a la privacitat i llibertat.

Conferència Data Cities del Disruption Network Lab (Berlin, 2020). Fotògraf: Riccardo Bernardi 

Algorismes

Un dels debats més importants derivats d’aquestes ponències a les jornades Data Cities se centrava en els recursos naturals limitats. No només s’han de trencar les narratives actuals d’innovació, també cal pensar com fer la transició cap a termes com la innovació social. Malgrat tenir presents els grans reptes de privacitat i vigilància de l’actual capitalisme algorítmic, també haurem de ser capaços, com a societat, de construir narratives en positiu. Tot, amb l’objectiu de generar nous escenaris que ajudin a imaginar un futur més enllà de les fronteres dels Estats, la tecnologia o la contaminació ambiental.

Per a què es fan servir els algorismes que ens envolten? És per fer que les màquines ens percebin o per fer-les percebre? Sota el nom de Reclaiming data cities: fighting for the future we really want, Denis “Jaromil” Roio i Julia Kloiber van reflexionar sobre el desenvolupament present i futur de les data cities, basades en el big data i l’eficiència de l’alta tecnologia. Roio és expert en innovació social digital, i Kloiber és la directora del Superrr Lab i partner a Ashoka Alemanya. La trobada entre ambdós va ser moderada per Daniel Irrgang, investigador del Weizenbaum Institut.

Els algorismes són eines poderoses que obren, a la vegada, riscos i oportunitats. Controlant un algorisme es pot paralitzar tota una ciutat o fer la seva gestió més democràtica, participativa i en contacte amb els seus habitants. En la conferència, Roio va compartir la seva experiència basant-se en els aspectes tecnopolítics dels algorismes. I, a la vegada, proposa un enfocament humanista per a la seva governabilitat.

Julia Kloiber va reflexionar en aquesta mateixa línia sobre com valors feministes com la cura, el manteniment i l’equitat poden ajudar a dissenyar tecnologia per a la ciutat del futur. Kloiber remarca la importància de tres conceptes: governança, equitat i openness, per garantir que les dades siguin usades al servei dels Drets Humans. Com és una ciutat basada en els valors interseccionals? Com hi conviuen els seus residents, les empreses locals i el medi ambient? 

Alguns noms a recordar!

Les jornades, que es van celebrar 23 al 27 de setembre, van rebre a experts i expertes de tots els àmbits. Aquí en destaquem una llista!

I aquí pots veure tots els vídeos de la jornada!

Vols rebre l'agenda de Societat Oberta al teu correu?

Subscriu-te