El poder de les dades per lluitar contra el racisme

L’accés i recopilació de dades de la ciutadania és clau per a una bona política municipal. De fet, des de moviments antiracistes creuen que recollint dades desglossades per raça i ètnia es visibilitzaran certes discriminacions que pateix la població racialitzada. Per què no es coneixen, llavors, aquestes dades? On és el problema? La recopilació de dades personals sensibles pot comportar un risc afegit sobre el qual debatre i reflexionar en el marc de la Smart City Week de Barcelona.

Sense dades, conèixer la realitat social és molt difícil. És més complicat segmentar, localitzar injustícies o conèixer els motius pels quals es produeixen certes accions, I principalment, és més difícil denunciar les discriminacions que persisteixen en les nostres societats. El coneixement de la realitat és, per tant, fonamental per a qualsevol causa social, però a Espanya segueix sent un complicat repte.

Opacitat en les dades

En aquest sentit i amb l’objectiu d’assenyalar causes i conseqüències de treballar amb dades personals, des d’Espai Societat Oberta va impulsar un diàleg en el marc de la Smart City Week anomenat “El poder de les dades per lluitar contra el racisme”. Vam comptar amb tres persones expertes de primer nivell com són Thais Ruiz de Alda (directora de DigitalFems), Youssef M.Ouled, periodista i investigador sobre les conseqüències del racisme i Dani de Torres (director de la Xarxa Espanyola de Ciutats Interculturals (RECI).

Els algoritmes segueixen sent quelcom opac i resulta complicat saber amb certesa amb quins criteris operen. Qui els dissenya i amb quines dades? Aquestes són les dues grans dubtes que sorgeixen quan pensem en el tracte que tenen de les nostres dades grans plataformes tecnològiques com Facebook, Google, Amazon o Telecom. Perquè l’ús de les dades personals sigui efectiu i compleixi amb un codi de bones pràctiques hem d’impulsar mesures de protecció de l’usuari com l’anonimització. “Ens calen experts que ajudin a tractar i entendre les dades per impulsar mesures de protecció de l’usuari i, al seu torn, que una part de la societat civil fomenti aquest debat” va concloure Ruiz de Alda.

Espanya és un país amb comunitats racialment diverses, tot i que la recollida de dades sobre elles no ho expressi així. Segons Youssef M.Ouled, “Examinant dades podem analitzar conseqüències recolzant-nos en informació i estadístiques, reconeixent la diversitat dels seus habitants”. Si tenim dades objectives podem abordar la qüestió amb polítiques públiques i generar canvis on altres polítiques generen o reforcen desigualtat i discriminació.

Dades i cossos policials

Un exemple clar dels reptes que comporta aquesta situació són les identificacions per perfil racial. Moltes identificacions s’originen amb un biaix racista, però aquest fet no es pot justificar amb dades perquè no es recullen. “És absurd denunciar el racisme quan a Espanya no hi ha negres”, va argumentar M.Ouled. La manca de compromís d’algunes administracions i els exemples històrics on aquesta recollida de dades s’ha utilitzat amb fins gairebé genocides, com en el cas de la vila gitano, ressalten la necessitat d’eines eficients.

Ouled també va mencionar el cas d’iniciatives policials per millorar aquestes pràctiques, impulsades des de governs conservadors o d’esquerres, i de com s’havien generat confrontacions internes. Fonamentalment, la recollida de dades que demanen les organitzacions han de servir per corregir biaixos racistes i per impulsar polítiques per pal·liar aquestes discriminacions.

La informació és poder?

Espanya és un dels països amb menys informació sobre discriminació. És molt complicat saber si s’està generant o avançant en una major igualtat de drets reals sense tenir dades sobre això, exposa Dani de Torres, director de REDI. En altres països, hi ha molts més dades que han originat bondats però també han derivat en caps terribles. “El fet de tenir dades no garanteix una millor gestió però sense dades no pots defensar-te”, exposa.

L’exercici de no voler estigmatitzar per no preguntar només reforça la desigualtat racial i a la fi deriva en pitjors conseqüències. Amb la crisi de la COVID hi ha escenaris en altres territoris en què s’ha recollit informació sobre com afecta determinats perfils però aquí no ho podem ni dir, perquè no hi ha una sensibilització al respecte ni una consciència col·lectiva sobre aquestes variables.

Alguns documents útils en relació a la captació de dades i les discriminacions:

  1. Article sobre la recopilació de dades oficials étnico racials per medir el racisme: un debat estancat a Espanya que guanya força a Europa
  2. Informe Identificació policial per perfil ètnic a Espanya sobre experiències i actituds en relació amb les actuacions policials. 
  3. Informe Sota Sospita: L’impacte Humà dels Controls Policials Discriminatoris d’Open Society Foundations amb Rights International Spain (RIS)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Vols rebre l'agenda de Societat Oberta al teu correu?

Subscriu-te