Bases de Dades Interseccionals

És missió impossible recollir dades personals d’una forma no discriminatòria? “Si no es reflecteix en les dades la realitat diversa en la qual vivim pot resultar més difícil encara treballar i combatre el racisme i qualsevol altra forma d’exclusió i intolerància”. Sota aquesta premissa Karlos Castilla, investigador del Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC) obria la conversa sobre bases de dades interseccionales que vam organitzar conjuntament des del Espai Societat Oberta el passat mes de maig passat amb motiu de la publicació de l’informe Dades per a la identificació d’interseccionalitats a l’Estat espanyol: una missió impossible avui?.

En la trobada van participar també Noemi Fernández, jurista de la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya, Youssef M.Ouled, periodista i investigador sobre conseqüències del racisme, Miriam Hatibi, consultora en comunicació i activista antiracista, i Nicolás Marugan, subdirector de la Direcció General per a la Igualtat i Diversitat Ètnico Racial.

Què diu la llei sobre la recollida de dades?

Algunes de les veus que van participar al debat van trobar a faltar informació a grans bases de dades o estadístiques importants respecte a l’existència de dades segons raça, religió o color de pell. Per què passa això? “Vam veure que no es recullen segons quines informacions per a evitar situacions discriminatòries”, explicava Castilla, alhora que va recordar que això perpetua aquestes discriminacions i reconeixeria l’existència del racisme institucional i la incapacitat de combatre’l des de les estructures de l’estat. En la mateixa línia, el periodista Youssef M.Ouled advertia que “la resposta oficial a la recollida de dades no és una resposta casual, és una forma de no evidenciar el racisme estructural que es dóna a la societat”.

Segons Castilla, la Llei orgànica de Protecció de Dades espanyola amaga un petit marge per a la recollida de dades si és amb finalitats estadístiques, per la qual cosa existiria una certa contradicció dins de la pròpia norma. “És necessari reformar la llei i que estableixi la possibilitat de recollir dades amb el consentiment exprés de les persones sense anticipar que la recol·lecta de dades sigui discriminatòria per si mateixa”, assegurava l’investigador del IDHC.

“Per sort el debat sobre la recollida de dades segons ètnia i raça està cada vegada més sobre la taula, però és una llàstima que no hi hagi consens i que veiem que es continua usant aquesta idea per a fins diabòlics” lamentava Ouled fent referència als missatges de partits d’extrema dreta o discriminacions al poble gitano.

Com ha de ser la recollida de dades?

Ouled, durant la seva intervenció, va recordar que la recollida de dades ha de fer-se només amb les informacions estrictament necessàries per a evitar majors discriminacions o exposicions públiques. “És fonamental tenir en compte que hi ha maneres de recollir les dades sense exposar informacions més sensibles com empadronaments i els noms, que podrien comprometre a les persones que donin el seu consentiment.” En aquest sentit, Ouled també es va preguntar com ha afectat la pandèmia a les persones negres, gitanes o àrabs a Espanya. Una qüestió difícil de resoldre si no es tenen les dades desglossades i que, de donar-se, permetria saber quines són les condicions en les quals viuen aquestes persones.

Ouled va llançar una petició durant la conversa centrada en qui tria com s’ha de fer la recollida de dades. “En cas que el debat es donés entre les administracions i la societat civil és primordial que participin de manera activa les persones que sofreixen les discriminacions estructurals i siguin elles les que estableixin els criteris de recollida de dades”, afirmava.

Ser invisibles per a evitar major discriminació

“Als gitanos grans els fa por la recollida de dades”, comentava Noemi Fernández. Aquest rebuig, segons la jurista de la FAGIC, està relacionat amb les pràctiques policials que tradicionalment han assenyalat a la població gitana i l’han relacionat amb delictes. “Els avis i els gitanos vells han optat per invisibilitzar-se i, en general, tenim por perquè avui dia encara existeix discriminació segons en quin barri vius o de quin color tinguis la pell”, afegia.

Necessitem polítiques que s’ajustin a la realitat actual i que les administracions reflecteixin la diversitat, però estem preparats per a tractar segons quines dades?, es preguntava Fernández. “L’antigitanisme continua estant institucionalitzat i no estem en disposició de crear un cens que inclogui aquestes dades si no sabem quin se’n farà”, afegia.

Categories i seguretat de les dades

Miriam Hatibi no creu que les dades per si soles generin discriminació sinó que la posen de manifest i constaten l’evidència. Qui decideix les categories sota les quals s’agrupen les dades?, es preguntava la consultora en comunicació i activista antiracista.

A més, Hatibi va posar de manifest els dubtes sobre els sistemes de custòdia de les dades recollides, destacant que la seguretat és primordial per a donar garanties que el seu ús serà el correcte i no anirà en detriment dels col·lectius minoritzats. “Són factors de vulnerabilitat que s’estaran recollint i em preocuparia que segons quines dades estiguessin en segons quins llocs o mans”, va afegir.

Nicolás Marugan, assegurava que l’obertura del debat sobre la conveniència d’introduir d’una manera estructurada una pregunta sobre origen ètnic en les estadístiques, estudis i enquestes a Espanya és una de les línies fonamentals de treball de la Direcció General per a la Igualtat i Diversitat Ètnico Racial. També va plantejar que, per a combatre el racisme estructural, és imprescindible que hi hagi espais de debat com aquest. Marugan va assegurar que a l’estiu de 2020 es van reunir amb l’INE i la direcció de protecció de dades i “cap dels organismes va plantejar gaires problemes a nivell jurídic per a la recollida de dades”. Al que Castilla va respondre: “És bona notícia saber això, perquè les respostes oficials que rebem en sol·licitar informació per a l’elaboració del Diagnòstic anaven just en el sentit contrari”.

El que cal tenir clar és per a què es volen aquestes dades i se li ha d’exigir a l’Estat quin ús farà d’elles i com les custodiarà. “Ens hem reunit amb més de 50 organitzacions i hem elaborat un document molt complet que ha anat rebent aportacions de la societat civil. En aquesta document ens plantegem quina pregunta ha de plantejar-se en la recollida de dades per després iniciar el debat. A més, cal consultar si es considera convenient per a les persones dels grups poblacionals i ètnics representatius amb els quals ens estem reunint en quines estadístiques haurien de constar les dades recollides”, explicava Marugan.

Reflexions finals

“És important veure qui estem demanant les dades, és una demanda que es fa des de col·lectius antiracistes i persones que sofreixen el racisme estructural” – Youssef M.Ouled

“A mi les etiquetes em semblen necessàries quan et condicionen la vida” – Miriam Hatibi

“Espanya no solament és blanca i la diversitat ha de ser un element troncal i sense dades és impossible combatre el racisme estructural. Respecto la falta de confiança en l’Estat, però a vegades no som tan prudents amb les xarxes socials i les dades que donem” – Nicolás Marugan

“No estic en contra de la recollida de dades però em fa por com es tractin” – Noemi Fernández

“Sabem que és una qüestió una mica controvertida, però si no es donen els debats i anàlisis necessàries, mai s’avançarà amb solidesa ni es donarà l’oportunitat de combatre la desigualtat i la discriminació amb eines diferents a les que s’han tingut en les últimes dècades” – Karlos Castilla

Enllaços relacionats

Vols rebre l'agenda de Societat Oberta al teu correu?

Subscriu-te