Ampliant la mirada de la inclusió digital

La digitalització ja és un fenomen que hem incorporat en els nostres sistemes polítics, econòmics i socials. Que ara tot va a passar per l’esfera digital és una cosa que tenim assumit, però, què passa amb aquells reptes que seguim arrossegant com a societat? La desigualtat, la pobresa, el racisme o la violència de gènere són desafiaments encara pendents de resolució i que en l’esfera digital no només persisteixen, sinó que adquireixen noves i perilloses formes.

Què significa la inclusió digital d’una persona migrada? Com s’aborda des de la comunitat gitana? Com poden les persones sense llar participar de les possibilitats que les tecnologies digitals els brinden? El gaudi d’internet i totes les seves potencialitats s’han d’abordar des d’una perspectiva inclusiva per a totes les persones que habiten la ciutat per no ampliar les desigualtats de el sistema.

Privilegis i bretxa digital

Davant la consciència d’aquesta necessitat, des d’Espai Societat Oberta impulsem l’acte “Ampliant la mirada de la inclusió digital“, un debat en el qual diferents veus van debatre sobre aquesta necessitat i les possibles solucions. A la taula van participar Daybelyn Juares, coordinadora de l’Associació Dones migrants i diverses, Adrià Cuenca de M4Social-Taula de Tercer Sector, i Pedro Aguilera de la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya (FAGIC). La trobada va ser moderat per Liliana Arroyo, Doctora en Sociologia i investigadora de l’Institut d’Innovació Social d’ESADE.

“La digitalització accelerada de la pandèmia ha impulsat que les persones privilegiades hàgim convertit les nostres cases en oficines” … esmentava Arroyo a l’inici. I és que hem de comprendre que la digitalització no és equànime ni justa, i hem de tenir en compte les desigualtats existents per poder oferir solucions concretes al respecte.

La bretxa digital és una realitat amb un gran impacte i afecta a dos nivells: pot ser sinònim de manca d’accés a recursos digitals però també la capacitat de fer-ho. És molt probable que les persones que no tenen accés de forma regular als recursos en línia sentin frustració per no poder gaudir de totes les seves possibilitats. D’aquesta manera, Adrià Cuenca posava en valor la importància d’abordar de manera global la qüestió de la inclusió digital, que requereix sobretot impulsar el desenvolupament de capacitats digitals en tots els públics. A més, Cuenca va fer referència a l’informe La fractura digital a les persones ateses per entitats socials publicat recentment per M4Social. “Un 20% de la població no pot accedir a Internet sempre que vol, i un 20% no té un ordinador a casa”, recorda. “Si volem una societat participativa, l’hem de construir de forma col·lectiva entre administracions, empreses, organitzacions i societat civil”, ha afegit.

Passos cap a la inclusió

Precisament, un dels col·lectius més afectats per la bretxa digital són les dones migrades. Moltes dones mantenen a les famílies en els seus països d’origen i, per mantenir el contacte i lligam, és fonamental el domini de les eines digitals. L’Associació Dones migrants i diverses, coordinada per Daybelyn Juares, ofereix tallers d’alfabetització digital on s’aprèn a fer servir diferents aplicacions. El procés d’aprenentatge va moltes vegades lligat a un procés d’autonomia i empoderament personal. I l’impacte no només és amb elles sinó que pot reconfigurar els vincles familiars amb el seu fills que estan en els països d’origen. O com saber moure sola per la ciutat et permet tenir més opcions laborals i fins i tot començar a participar en accions polítiques com el # 8M o #RegularizaciónYa.

Juares va destacar la necessitat que aquests tallers es realitzen durant el cap de setmana, ja que moltes són treballadores internes i no disposen de temps lliure entre setmana. “Moltes dones no coneixen bé el territori i es perden quan tenen una entrevista de feina, fet que feia que arribessin tard o que no aconseguissin l’ocupació. Amb un bon coneixement de l’eina, ara poden orientar-se millor i arribar a temps “, va comentar Juares. L’associació fa una important tasca apoderant a les dones a través de les eines digitals i, com va assegurar Juares, són “petits passos ferms cap a la inclusió”.

Bretxa digital i comunitat gitana

Quan parlem d’inclusió, també ens referim a col·lectius exclosos, com el cas de la comunitat gitana. Mitjançant una potent metàfora sobre el cas d’una família fictícia, Pere Aguilera de la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya (FAGIC) va introduir quatre elements clau per comprendre la bretxa digital:

  1. La bretxa d’accés,
  2. La bretxa de coneixement,
  3. La bretxa d’ús,
  4. La bretxa de motivació.

Sovint, la frustració i sensació d’impotència davant un escenari digital, la manca de condicions materials per a accedir a l’equipament necessari per a la virtualització (smartphones, un ordinador, una tauleta …) generen una sensació de llunyania per a una part de la població que ja portava temps sentint-se “fora”. Per Aguilera, l’empoderament, les mentories positives i el foment d’una estratègia compartida entre empreses privades, administracions i organitzacions és clau per aconseguir la inclusió completa.

Propostes pel futur

Algunes de les propostes de les organitzacions que van sorgir durant la conferència van ser:

  1. Fer que la inclusió digital sigui real mitjançant una suma d’esforços de les diferents parts (Pere Aguilera),
  2. Que l’administració ofereixi formació els caps de setmana i en horaris més conciliables per a la ciutadania (Daybelyn Juares),
  3. El reconeixement de el Dret a Internet com un dret fonamental a partir de la qual construir obligacions legislatives (Adrià Cuenca).

El debat va tractar alguns dels temes més destacats de la conversa sobre la inclusió digital, però encara queda molta feina per fer en aquesta direcció. Seguirem treballant per a això i us esperem a les properes trobades de l’Espai!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Vols rebre l'agenda de Societat Oberta al teu correu?

Subscriu-te