Patrons de disseny fosc i vides ludificades: qui juga a qui?

29 de novembre – La indústria del videojoc està afermant un model de negoci que transita des de la compra directa del videojoc al denominat ‘videojoc com a servei’ i al videojoc gratuït que monetitza a través de la venda de dades dels usuaris, els ingressos per publicitat i els micropagaments a través de compres dins del joc. Els nous models de negoci passen d’estratègies que suposen el que el videojoc sigui adquirit pel major nombre d’usuaris, a estratègies que requereixen tenir als usuaris connectats el major temps possible. Això afecta al propi disseny dels videojocs, que per a maximitzar els beneficis integren cada vegada més patrons de disseny foscos.

Inscripcions aquí

En aquesta trobada amb l’equip d’ArsGames veurem que aquests patrons són estratègies i tècniques ideades perquè jugadores i jugadors passin més temps del que els agradaria en el videojoc, o gastin més del que tenien pensat en aquest. Alguns exemples d’estratègies són les recompenses periòdiques que ens forcen a entrar al videojoc constantment si no volem perdre’ns-les, estar obligats a veure anuncis per a poder jugar o per a obtenir recompenses, col·leccions a completar, barres de progrés, recompenses variables, etc.

Això vol dir que el canvi en el model de negoci suposa canvis en els propis videojocs, que cada vegada estan menys fets perquè juguem amb ells, i més per a jugar amb nosaltres. Així doncs, a través d’aquesta ludificació s’encoratja encara més la vigilància digital, al mateix temps que es modelen les conductes de qui juga a través de models de governança neoliberals sota la falsa promesa de fer la nostra quotidianitat més divertida. Però el que està en joc són els nostres cossos, els nostres comportaments, tant com individus com col·lectivament.

Inscripcions aquí

Lloc: Espai Societat Oberta (C/Sant Eusebi, 29 Barcelona)