Democràcia en societats automatitzades

Fer un perfil dels sol·licitants d’ocupació en funció del contingut de les seves bústies de correu electrònic personals a Finlàndia; decidir quins pacients reben tractament en el sistema de salut pública a Itàlia; classificar als aturats a Polònia; identificar automàticament als nens vulnerables a Dinamarca; detectar frau d’assistència social als Països Baixos o utilitzar sistemes de puntuació de crèdit formen part de la gamma d’aplicacions dels ADM que ja es fan servir.

Aquest tipus d’algorismes els trobem en gairebé tots els aspectes de la vida diària i es continuen ampliant. Molts d’ells poden brindar valuosos beneficis als ciutadans, però també presenten riscos de discriminació injusta, monitoratge intrusiu o augment de la desigualtat. Per als responsables de la presa de decisions polítiques és gairebé impossible fer un seguiment de quins sistemes s’utilitzen, on i amb quines finalitats.

En la Comissió i el Parlament Europeu -així com en els Estats membres- hi ha un debat actiu sobre les qüestions plantejades pels ADM. La discussió se centra principalment en els criteris per a avaluar aquests sistemes, és a dir, les pautes ètiques. I és benvinguda. Però al mateix temps, és crucial assenyalar l’evidència dels usos concrets de la presa de decisions automatitzada per a desenvolupar idees realistes i viables per afrontar el repte que tenim al davant.

L’informe Automating Society presenta més de 60 exemples de 12 països, així com una descripció general de les parts interessades rellevants i el debat polític centrat en l’ADM.

Comptarem amb l’autora del capítol d’Espanya, Karma Peiró i amb en Martín Aramburu de l’Associació Observadors per la Democràcia ODEM per reflexionar sobre què pot implicar quan parlem de democràcia.

(Text extret de www.karmapeiro.com )